Fent camí s’emmarca en el paradigma de la pedagogia crítica, segons la qual el principal objectiu de la persona que educa o forma és acompanyar l’educand en el seu camí cap a l’adquisició de consciència sobre el món que l’envolta i sobre la seva pròpia dimensió social.
D’aquesta manera, la persona pot integrar els nous aprenentatges de forma crítica, produint canvis en si mateixa que obrin el camí de la producció de nous coneixements, els quals, al mateix temps, obren el camí de la producció de canvis per a la transformació social.
Fonts teòriques:
León Tolstoi, Rousseau, Pestalozzi, Fröbel, Decroly, Montessori, Freinet, John Dewey, Blonskij, Ferrer i Guàrdia, Vygotsky, Piaget
Teories sobre la divisió entre treball manual i treball intel·lectual, educació politècnica i/o educació polivalent, educació socialista i educació comunitària:
Marx i Engels, Antonio Gramsci, Nadezhda Krupskaya, Pedagogia cubana en general (veure: Congressos Internacionals de Pedagogia de Cuba)
Teories sobre la reproducció social a través de l’educació:
Basil Bernstein, Bourdieu i Passeron, Carlos Lerena
Teories sobre el curriculum ocult:
McLaren, Henry Giroux
Teories personalistes i sobre l’alliberament:
Anton Makarenko, Paolo Freire, Sujomlinski, José Martí, Fidel Castro (veure: article de Miguel Ángel Aldama del Pino “La filosofía de la educación en el pensamiento de Fidel Castro como base de la política educacional cubana”)
